dissabte, 25 de febrer del 2012

Pai - Mae Hong Son - Nord de Tailàndia

El nord de Tailàndia no té res a veure ni a envejar a la Tailàndia interior! Muntanyes, rius, vegetació espessa.. un bon lloc per agafar i fer un paron d'un parell de dies i descansar.. que viatjar també cansa!!

Pai és un poble petit on no hi ha massa res a veure ni a fer, però l'ambient et fa sentir acollit en aquest racó tailandès.. sobretot la gent.. que per fi somriu!!!

El viatge cap a Mae Hong Son va ser molt divertit.. una carretera impossible en un bus local que no donaves un duro perquè pugés aquelles pujades! i sobretot perquè vaig conèixer un matrimoni encantador de Vitòria, la Maru i en Juan Carlos, amb qui vaig compartir tot el viatge i els riures de tot un dia!!

Pai
Pai amb les muntanyes de fons.. aquí és l'època seca ara.

Un pont com els d'abans! Fet amb quatre canyes i sense gaires més tonteries! és l'únic accés al poble des de l'altre banda del riu.





Aquí els wats o temples també són força diferents dels que he vist fins ara.

Wat en blanc i daurat.

El carrer principal ( i quasi únic) de Pai.



Totes les botigues estan plenes de detalls i colors intensos.



Mireu quin personatge em vaig trobar pel carrer.. no em digueu que no és igual que el Johnny Deep!

Les instruccions "elèctriques" del bungalow.. i només tenia un fluorescent i un ventilador..

Mae Hong Son
No s'aprecia però estic asseguda sobre un sac a les escales de darrera del bus amb quatre senyores lisu!!
El viatge amb el bus local va ser increïble.. Aquí sembla que juguin a veure qui la fot més grossa... que la capacitat és de 30 persones?? doncs fotem-n'hi 50!! ... tothom assegut al terra, sobre sacs d'arròs.. amb les senyores de la tribu lisu que tot i no entendre'ns de res, ens ho explicàvem tot! Una carretera amb un 25% d'inclinació i unes corbes de 180º!! A cada corba queien totes les motxilles i sacs.. però amb tot, és amb el que més vam disfrutar.. i amb el paisatge.. veure aquelles muntanyes, les últimes estribacions de l'Himalaia, no té preu!

A la meitat del camí va baixar la meitat del bus i vam acabar igualment amb capacitat màxima.

Paisatge des de la finestra del bus.

Amb la Maru i el Juan Carlos! Quin gran dia he passat amb vosaltres!!! Gràcies!!!

Wat Chong Kam.

Els joves monjos.

Una senyora del poblat lisu.

Al centre del poble hi ha un llac i cada matí es desperta cobert de boira.

Cap vespre a Mae Hong Son.

El temple il·luminat és una passada..




Una de les coses que més il·lusió em feia era llançar un d'aquests globus! Amb la Maru vam llençar aquest ple de bons desitjos per tothom. Gràcies Juan Carlos i Maru per les fotos!

Petoons!
Anna


10 comentaris:

  1. Hola Anna, soy la hija de Juan Carlos y Maru, me alegro de que lo hayas pasado bien con ellos, parecen unos jovencitos de 20 años!! xDDD. Un saludo y gracias por las fotos.

    Ainhoa

    ResponElimina
  2. Ainhoa!!! Jooo que padres que tienes!!! Como me reí con ellos!! Ya lo dijimos que faltabas tu!
    Un fuerte abrazo!!
    Anna

    ResponElimina
  3. Wuapaaaa!!

    Més lluny no pots estar i més al mig de la natura tampoc! Et feig tan, tan feliç que no t'ho pots imaginar. Super original la foto del bus, no cal dir que la resta tampoc es queden curtes.

    Per cert, què fas sortint d'extra a la "noséquinapart" de Pirates del Caribe???? Avisa que l'anirem a veure al cine!!! jajajaja
    Sobre el busos, es que no t'has "enterat", però estan intentant batre un nou record guinnes, ja saps que són uns forofos d'aquestes coses aquesta gent. I la seguretat a la carretera? I el sentit comú? No cal que diguis res, ja veig que t'estàs descollonant... Santa inocència la meva, sempre amb el lliri a la mà... jajajajajaja
    Per si de cas, quan tornis anar a un d'aquests temples busques el déu que s'encarrega de protegir als viatgers i li encomanes l'ànima (no et farà cap nosa...).

    M'agrada molt la foto nocturna del temple. Molt, molt xula! Però no em facis triar amb quina em quedaria... No podria quedar-me'n una de sola! Gràcies pel globus amb els bons desitjos, segur que ja s'estan repartint per aquí!
    Les "barquetes" de la font son ofrenes?

    Tinc una pregunta a fer: els noms del llocs, te'ls apuntes o tens la capacitat de poder recordar absolutament tots aquests noms raros? Només recordo el de Mabul i Semporna, per que són curts i fàcils i hi he estat, que si no....

    Muuuuuuuuuuuuuuuuaaaaaaaaaaaaaaaa

    ResponElimina
  4. Anna!! Yo tengo la misma pregunta que la hija de Toni, cuando vuelve Anna? Jajaja ! Se te ve feliz, asi q no me extraña q no quieras volver! Hace poco un alumno me habló de este lugar donde lanzan estos globos luminosos al aire, me pareció algo precioso, y mira por donde ahi estás tú! A ver si coincimos en Skype algún día!! Un beso enooorme!
    Marisa

    ResponElimina
  5. Bel, segueixo dient que el mèrit de les fotos no és meu.. si tirés les fotos amb els ulls tancats sortirien igual! El lloc és fantàstic i "en viu" encara guanya mooolt més..
    Els noms et queden sense que ni els memoritzis! en serio! a més tu segur que en recordes un altre de Malàsia... Sipadan! ( per cert, en breu hi torno..)
    A veure si aviat puc penjar alguna foto de Koh Tao que no té res a envejar als altres llocs on he estat.. i porto més de 10 dies aquí! ( el lloc on he estat més temps apart de Mabul).
    Petooons!!

    Marisa!!! Que Julia ya ha cumplido 2 añitos!!!Felicidades!!
    Volver volver aun no lo sé, pero sabes que parada en Zaragoza haré tarde o temprano.. por cierto.. aquí está lleno de gente de tu tierra.. y como buenos mañicos todos son encantadores!
    Un beso y hablamos pronto por Skype!
    Anna

    ResponElimina
  6. Bon dia xula!!! ja començo a tenir els nervis al cos eh? Fins ara estava tan tranquila pero cada vegada s'acosta més això! Ara si, tenim un graaaaaan problema que no havia previst fins a veure aquestes fotos tan xules (per variar, que ja fas rabieta amb tanta foto genial...) és que allà hi ha botiguetes i xiringos amb artesania i jo no tinc tants diners al compte corrent o a les butxaques per comprar tot el que m'agradarà :) Que ara estic molt posada en el tema tèxtil i com una d'aquestes dones em digui que em contracta, allà em quedo jo fent moneders i bosses tot el diaa!!! un super petonàs i parlem en breu. Tu segueix enviant aquests moments de descans enmig de l'oficina! muaks

    ResponElimina
    Respostes
    1. Escolta que t'estic esperant ja a l'aeroport!!! que això ja està fet!!!!!
      Muà!!!
      Anna

      Elimina
  7. PD: començo a pensar que sóc un robot, mai encerto les lletres que em demana abans de publicar :(

    ResponElimina
  8. Que t'estàs tornant de secà??? On es l'aigua i els peixets???
    Com vas???
    Quan tens visites???
    Petons de les meves noies (una adormida damunt el meu braç...)
    Ana, Laia i toni

    ResponElimina
    Respostes
    1. De secà??? nooo això mai!! estava pensant de fer-me operar i posar-me brànquies directament!!!!! El que passa és que de tant en tant també em va bé fer un "paron" i agafar forces! Tranquil que fotos de peixos i peixots en tinc a cabassos!
      Petons als tres!!
      Anna

      Elimina