Manila és un caos de ciutat. Un caos asiàtic. Hi ha un munt de contrastos entre la mateixa gent, d'un barri a l'altre, el menjar... És un país molt molt religiós (catòlic) i a pertot veus cartells amb versicles de la bíblia.
Però el que més m'ha impactat de la ciutat ha estat els diferents mitjans de transport que tenen.. a part dels taxis, taxis il·legals i furgonetes varies tenen els jeepneys, que són furgonetes "tuneades a lo americà" que fan de transport comunitari.. tots tenen una ruta per carrers concrets però jo no m'hi vaig entendre i cap et porta allà on vols anar... també hi han els tricicles, que n'està ple i costen quatre duros però agafa paciència perquè ells van al seu ritme.. sinó sempre tens l'opció del mototaxi ( que no és que vagin molt més ràpid..)..
Tot això afegint 11milions i mig d'habitants ( i que sembla que estiguin tots allà mateix ficats) fa que un simple trajecte de tres carrers sigui un caos continu.
I en opinió molt personal meva ( i viscuda) per una noia sola és molt molt carregós, l'amabilitat és molt interessada i no pots caminar gaires metres tranquil·la ( o almenys a la zona de Malate).
Però després de quatre dies hi trobes el seu encant i tot!
Per cert, una cosa increïble que m'ha passat.. en una cafeteria del centre vaig coincidir amb dos dels instructors que havíem tingut a Mabul! La Cris i la seva parella ( que crec que són jefecillos del centre).. Clar que quan ens vam veure vam flipar i no ens acabàvem de creure que ens trobéssim allà! Sí, sí.. amb lo gran que és la ciutat i ens trobem en aquell lloc tan petit i perdut, d'un altre país!... Això senyors és una senyal... i jo no hi creia en les senyals.. però deu voler dir que si no me'n torno a Mabul, Mabul em ve a buscar.. ;))
Fins aquí Manila... ara vaig cap a Cebú ( una illa del costat) i d'allà cap a Malapascua per fer immersió!! que tants dies de "secano" no em proven...
Petons i abraçades per tots,Anna
Manila té una part moderna amb edificis alts i centres d'oficines.
Però just darrera trobem el contrast d'un altre barri.
Puja a les palmeres per fer-ne caure els cocos.
Esglèsia de Malate. Vestigis dels quatre segles de colonització espanyola.
Trobes parades de tot el que et puguis imaginar a cada cantonada.
Els típics tricicles.
El vaig intentar avisar que si posava el cartell al revés li funcionaria millor... només li interessava sortir a la foto.
Els jeepneys.
Per a la secció de senyals i cartells.
I aquesta també...
El jardí xinès que hi ha al Parc Rizal.
El gran Confucio.
Un lloc tranquil dins una ciutat caòtica.
Tots/es els estudiants porten uniforme fins que acaben la universitat.
Fent amics dels de sempre...
Aquí també volen que els hi facis fotos.
Parc Rizal.
Algú previsor.
Estava a punt de caure'n una...
I la que va caure... tot mig inundat.
A veure qui és el guapo que s'atraveix a passar en un d'aquests encreuaments...
Has entès malament la senyal Anna...encara et falta veure moltes pelis de les meves. La senyal del destí és que t'has de dedicar al submarinismeeeeeeeeeeeee!!!!! :) un petonàs i fes fotos de les noves immersions, que ja són quasi un vici de l'oficina!
ResponEliminaHola wuapa,
ResponEliminaEstic fent el xafarder a les fotos i tela la pluja de Manila! Plantejat sortir amb l'equip de "buseo", et serà més fàcil moure't per aquest carrers plens d'aigua!
Això dels jeepneys és ben curiós, sense desmerèixer la resta de transports públics... Vaja, que tens per escollir i triar entre moltes possibilitats.
La foto d'aquestes que més m'agrada (i en Pere també coincideix amb mi) és la de la senyora amb el paraigües. Molt autèntica, i per rematar-la, la següent, per fer-nos una idea del que estava a punt de caure. De fet, només seguint la sèrie de fotos, ja et fas una "petita" idea de la mullena que es va crear.
Per cert: joer, que morena que estàs! Ja sembles part de població! jajajajaja Jo crec que d'aquí res passaràs del tot desapercebuda.
Vaig a seguir disfrutant amb les teves "afotos".
Muuuuuuuuaaaa