Quan un porta força temps fora, totes les visites i retrobaments es viuen d'una manera molt especial...
És la màgia de coincidir en un lloc desconegut amb gent propera.
Podeu imaginar com m'ha fet de feliç cada visita i l'energia que m'han donat.. Sobretot quan saps que la gent modifica o fa la seva ruta fent-la passar per Koh Tao uns dies per venir a veure'm...
Mil milions de gràcies a tots perquè no imagineu lo molt feliç que m'heu fet!!!
Anna i Olga:
Amb l'Anna feia ben bé 8 ó 9 anys que no ens veiem.. que no havíem coincidit ni per Girona... sí que sabíem més o menys una de l'altre però tornar-la a veure aquí ha estat increïble... i l'Olga que tot i no haver coincidit mai ha estat com conèixent-la de tota la vida.. Mil gràcies guapes!!!!
Després de tant de temps i la primera frase que em diu l'Anna és: " Rigat, però si ara ets rossa!!!" jajaja no es veu a la foto però és així...
L'història amb en Gerard també és molt curiosa...En Gerard és un amic de l'Olga que van trobar a Chiang Mai i que li van donar el meu nom de referència per venir a Koh Tao.. sabia que havia de buscar una Anna a Koh Tao, res més.. Jo vaig haver de sortir uns dies de l'illa i en el bus que va de Bangkok a Chumpon fins al ferry ens vam asseure de costat i quan ens vam adonar que els dos érem catalans vam començar a parlar... parlant parlant em va dir que anava cap a Koh Tao i que buscava una noia que es deia Anna... vam flipar quan ens vam donar compte que em buscava a mi!! i trobar-nos en un bus!! La gent que hi havia al bus ( aquí també vaig conèixer la Natàlia) flipaven i no s'ho creien.. en fi, al final vam reunir-nos tots a l'illa.. Gerard!! un petonàs enorme per tu i segurié explicant aquesta història!!!
Guapes!
Del salt no se'n salva ningú...
I vam fer un bateig les tres juntes!!! com dos sardines!!
Laurent i Jose ( i amb el JuanMa i l'Anna)
Ja feia més d'un any que no veia al Laurent... Amb el Laurent havíem coincidit quan treballava a Bertrand, i amb el Jose el recordo d'un Sant Jordi, quan fèiem la parada i li van portar una rosa a la Raquel ( sempre tan macos...)
No sabeu lo molt que m'han cuidat aquests dies... són un sol enorme! I ha estat increïble tota l'energia que m'han donat.. També en JuanMa i l'Anna que ha estat un plaer conèixe'ls! Mil gràcies guapos!!!!
Mireu si em cuiden!! Pernil del bo bo i el regal de la Raquel i l'Aranza..
Aquí amb els quatre magnífics.. el JuanMa, el Laurent, el Jose i l'Anna. Petons enormes a tots!!
Apunt per anar a bussejar...
Amb el Jose i el JuanMa, També vaig bussejar amb el Laurent però no tenim fotos d'aquell dia.
Metamorfoseada... esperant-los a l'aigua!
Sònia i Ramon
La Sònia l'he conegut per mail a través de la Cristina, una amiga comú. Després d'un munt de mails, l'infortuni de les casualitats va fer que justament els dies que no era a l'illa ella i el Ramon vinguessin a veure'm... quina ràbia!! Paraula de que quan torni quedarem i m'ho expliqueu tot!! Mil gràcies per la ratafia i sobretot pel diari de la vostra estada aquí... no sabeu la il·lusió que em va fer!! Muà!!!
M'hagués fet tanta il·lusió fer el bateig amb vosaltres... a la pròxima!!
-----
I avui us penjo una cançó que la
Bel em va enviar un dia dient que era la meva cançó... i li dono part de raó.. m'encanta i me l'he fet meva...LA MEVA CANÇÓ i em costa no emocionar-me cada vegada que l'escolto..
Louisiana o els camps de cotó - Els Amics de les Arts.
Diu que des del porxo veu un cel que no te l'acabes,
Que a la nit sempre surt a fora i pensa en nosaltres,
I que, per molt lluny que estigui, no hem de tenir por,
quan s'hi hagi de ser, hi serà.
Diu que un dia hi hem d'anar, que l'avisem amb temps, però que té llits de sobres...
