El nord de Tailàndia no té res a veure ni a envejar a la Tailàndia interior! Muntanyes, rius, vegetació espessa.. un bon lloc per agafar i fer un paron d'un parell de dies i descansar.. que viatjar també cansa!!
Pai és un poble petit on no hi ha massa res a veure ni a fer, però l'ambient et fa sentir acollit en aquest racó tailandès.. sobretot la gent.. que per fi somriu!!!
El viatge cap a Mae Hong Son va ser molt divertit.. una carretera impossible en un bus local que no donaves un duro perquè pugés aquelles pujades! i sobretot perquè vaig conèixer un matrimoni encantador de Vitòria, la Maru i en Juan Carlos, amb qui vaig compartir tot el viatge i els riures de tot un dia!!
Pai
Pai amb les muntanyes de fons.. aquí és l'època seca ara.
Un pont com els d'abans! Fet amb quatre canyes i sense gaires més tonteries! és l'únic accés al poble des de l'altre banda del riu.
Aquí els wats o temples també són força diferents dels que he vist fins ara.
Wat en blanc i daurat.
El carrer principal ( i quasi únic) de Pai.
Totes les botigues estan plenes de detalls i colors intensos.
Mireu quin personatge em vaig trobar pel carrer.. no em digueu que no és igual que el Johnny Deep!
Les instruccions "elèctriques" del bungalow.. i només tenia un fluorescent i un ventilador..
Mae Hong Son
No s'aprecia però estic asseguda sobre un sac a les escales de darrera del bus amb quatre senyores lisu!!
El viatge amb el bus local va ser increïble.. Aquí sembla que juguin a veure qui la fot més grossa... que la capacitat és de 30 persones?? doncs fotem-n'hi 50!! ... tothom assegut al terra, sobre sacs d'arròs.. amb les senyores de la tribu lisu que tot i no entendre'ns de res, ens ho explicàvem tot! Una carretera amb un 25% d'inclinació i unes corbes de 180º!! A cada corba queien totes les motxilles i sacs.. però amb tot, és amb el que més vam disfrutar.. i amb el paisatge.. veure aquelles muntanyes, les últimes estribacions de l'Himalaia, no té preu!
A la meitat del camí va baixar la meitat del bus i vam acabar igualment amb capacitat màxima.
Paisatge des de la finestra del bus.
Amb la Maru i el Juan Carlos! Quin gran dia he passat amb vosaltres!!! Gràcies!!!
Wat Chong Kam.
Els joves monjos.
Una senyora del poblat lisu.
Al centre del poble hi ha un llac i cada matí es desperta cobert de boira.
Cap vespre a Mae Hong Son.
El temple il·luminat és una passada..
Una de les coses que més il·lusió em feia era llançar un d'aquests globus! Amb la Maru vam llençar aquest ple de bons desitjos per tothom. Gràcies Juan Carlos i Maru per les fotos!
Petoons!
Anna